Cel Rogent: Tallers d’Educació Ambiental

CEL ROGENT és una entitat que s’encarrega de difondre l’educació ambiental a tots els nivells: adults i petits, amb una especial dedicació al món infantil i juvenil. Entre els seus objectius hi ha:

  • Organitzar qualsevol activitat que permeti aquesta divulgació de l’educació ambiental: cursets, conferències, projeccions audio-visuals, itineraris de natura, colònies de natura, estudis científics i recerques, etc.
  • Confeccionar i editar material escrit, audiovisual, informàtic, multimèdia, etc. que pugui completar d’alguna manera aquestes activitats: llibres, guions, gravacions, col·leccions de diapositives, muntatges audiovisuals, vídeos, revistes, etc.
  • Realitzar estudis de tipus ambiental a petició d’organismes públics o privats, així com gestionar espais naturals.
  • Col·laborar amb organismes públics i privats en la difusió del coneixement de la natura i en la presa de consciència davant la degradació del medi ambient.
  • Potenciar i col·laborar en la protecció dels espais naturals, rurals o urbans, que es creguin adequats a resultes dels estudis realitzats amb anterioritat, així com portar la seva gestió si aquest és el desig dels propietaris legals.

Pel curs 2008-2009 proposa les següents activitats:

“Els nostres tallers d’educació ambiental es proposen experimentar, en un curt espai de temps (1 a 2 hores), temes ambientals des del punt de vista pràctic. Es tracta d’una intervenció puntual i divertida, a vegades en forma de joc, que porta un missatge educatiu molt important. El professor de Cel Rogent es desplaça amb el material necessari al lloc on es desenvoluparà el taller: Una aula, un laboratori o el pati de l’escola. Cada taller s’acompanya d’una guia didàctica, per ajudar-vos a integrar l’activitat en la vostra programació de curs”.

http://www.celrogent.com/indexx.html

ITINRARI

TIPUS

NIVELL

GOTA A GOTA

Joc col·lectiu

Educació Infantil

Aprendre a entendre la importància de l’aigua per a la vida i l’important paper que tenim com a usuaris d’aquesta aigua

ELS SONS DE LA CIUTAT

Joc col·lectiu

Educaió Infantil

Descobrir els sons que podem trobar en el nostre entorn urbà, diferenciant els sons agradables i desagradables. Una divertida introducció per als més petits al concepte de contaminació acúistica

FEM MOTLLES

Activitat manual i plàstica

E.Infantil (P5)

Cicle Inicial Primària

Aprendre a elaborar motlles de petjades en escaiola, i conèixer alhora alguns dels animals que viuen als nostres boscos.

LA BOSSA DE LA BROSSA

Joc col·lectiu

E.Infantil (P5)

Cicle Inicial Primària

Aprendre els fonaments de la recollida selectiva de brossa domèstica, diferenciar els contenidors i els materials que cal dipositar-hi

OMPLIR EL PAP

Observacions i activitat manual

Cicle Inicial Primària.

Aprendre a conèixer els ocells més habituals que poden ser vistos al pati de l’escola i construir menjadores per a la seva alimentació hivernal

QUI S’AMAGA AL PATI?

Observacions a l’interior i a l’exterior

Cicle Inicial Primària.

Conèixer i observar els invertebrats més habituals que podem trobar al pati de l’escola, diferenciant-los en els grans grups zoològics

QUIN EMBOLIC!

Observacions i activitat manual

Cicle Inicial Primària.

Actualment tot va embolicat i els envasos comencen a ser un problema greu. Parlem d’aquest tema, i acabarem fent un objecte reutilitzant aquests envasos

D’ON SURT L’OLI?

Experimentació senzilla

Cicle Inicial i Mitjà de Primària.

Mitjançant senzills experiments, entendrem el procés de fabricació de l’oli. Taller especialment indicat per preparar la sortida L’oli i l’olivera.

ANEM A COMPRAR!

Joc col·lectiu

Cicle Mitjà Primària (4rt).

Cicle Superior Primària (5è).

Aprendre a realitzar una compra tenint en compte tot un conjunt de conceptes ecològics, des de com ens arriba envasat fins al que cal fer-ne un cop consumit (residus)

NO PERDEM EL NORD!

Experimentació i activitat a l’exterior.

Cicle Mitjà Primària (4rt).

Cicle Superior Primària (5è).

Aprendre els fonaments experimentals de la brúixola i saber utilitzar-la per a orientar-nos i moure’ns pel camp

RECICLEM PAPER!

Activitat manual i plàstica

Cicle Mitjà i Superior Primària.


ESO.

Ús i fabricació del paper. Aprendre a realitzar el procés del reciclatge del paper de forma artesanal. Gestió adequada del paper en la nostra vida quotidiana

APAGA EL LLUM!

Joc col·lectiu

Cicle Mitjà I Superior Primària

Conceptes bàsics d’energies renovables i no renovables. La importància de l’ús correcte i l’estalvi d’energia a casa nostra

ESCURA AMB CURA

Joc col·lectiu

Cicle Superior Primària.

Comprendre el funcionament a la natura del compostatge de la matèria orgànica mitjançant un joc que ens introduirà de forma fàcil en aquest món complex

RESPIREN O TREBALLEN?

Experimentació de laboratori

Cicle Superior Primària.


ESO

Comprendre el funcionament del procés de la fotosíntesi i de la respiració de les plantes, i el paper de les plantes com a pont entre el món orgànic i inorgànic

LLENÇAR LA BROSSA?

Activitat a la classe

Cicle Superior Primària.

ESO

Aprendre a diferenciar correctament els diferents tipus de residus que componen una bossa de brossa real aportada pels alumnes i la seva correcta gestió

PLUJA O VENT?

Experimentacions i activitat manual

Cicle Superior Primària.

ESO

Aprendre a conèixer els principals fenòmens meteorològics i saber la forma de poder-los mesurar, construint aparells casolans a partir de materials de rebuig

JO DEPURO, TU DEPURES

Experimentació senzilla

Cicle Superior Primària.

ESO (1r cicle)

Conèixer el funcionament d’una depuradora de tipus industrial mitjançant una simulació feta a l’aula

L’AIGUA, QUIN PROBLEMA!

Joc col·lectiu

Cicle Superior Primària.


ESO

Examinar i resoldre problemes ambientals que es generen al voltant de l’ús de l’aigua per una comunitat

ENDOLLA’T AL SOL

Experimentació de laboratori

Cicle Superior Primària.


ESO

Conèixer els principals comportaments de la llum, i les diferents utilitzacions que pot tenir l’energia solar i els beneficis que se’n poden obtenir.

L’AGENDA AMBIENTAL

Activitat a la classe

Cicle Superior Primària.


ESO

Entendre el concepte d’Agenda 21 local i aprendre a participar en l’elaboració d’una agenda ambiental de la nostra població


Imatges de la Setmana Cultural del CEIP Marià Fortuny de Reus

Entrevista a Josep Maria Tomas, mestre del CEIP Eugeni d’Ors de Valls

“Les petites coses poden arribar a fer canvis”

P: L’educació ambiental és un punt important dins del vostre pla d’estudis?

R: L’educació ambiental és una part més del pla d’estudis. El cert és que aquests últims cursos hem anat incorporant una sèrie d’activitats i de continguts per tal de potenciar l’educació ambiental en els nostres alumnes.

Quina importància té el reciclatge en aquesta escola?

Una de les premises en que gira el nostre projecte és el reciclatge i la reducció de residus.

Tota l’escola està treballant de forma conjunta el recliclatge, cada dia intentem que els residus que es generen dins l’escola siguin reciclats i que siguin els propis nens qui porten a terme l’activitats.

El paper i tota mena d’envasos (brics, llaunes, envolcalls…) que es generen a les aules són separats en les diferents papereres que tenim a les aules i portats als recipients corresponents a l’exterior. Inclús, dins de l’activitat de menjador fem un tractament de separació dels diferents residus .

Quan es planteja posicionar aquesta escola com a escola verda?

L’escola va decidir entrar a formar part del programa d’Escoles Verdes el curs 2004-05.

Va ser difícil entrar a formar part d’aquest ítem?

En principi entrar a formar part no va resultar difícil. Nosaltres com escola ja realitzavem petites actuacions i el nostre currículum ja tenia previstes unitats didàctiques on es tractava el tema ambiental. Dins del claustre també hi ha un grup de mestres que es mostra més sensible envers aquests temes.

Va ser a partir dels projectes d’innovació en temes ambientals que va presentar el Departament d’Educació, que vam decidir tirar endavant el projecte d’Escoles Verdes i instaurà un seguit d’actuacions extensives a tot el centre.

Què implica ser una escola verda?

Ser Escola Verda implica una mica de compromís intern com a centre . El que fas és intentar a portar a terme, de la millor forma posible, els objectius medioambientals que et proposes, ( objectius que moltes vegades són molt senzills) .

Quina diferència hi ha entre un col·legi que recicla i una escola verda?

Nosaltres crec que abans de ser Escola Verda erem una escola que recliclavem. Amb l’entrada a ser Escola Verda ens va fer plantejar, pensar i intentar portar a terme una sèrie d’objectius medioambientals que en aquest moments creiem que són mesures d’estalvi i que ens poden ajudar a ser més sostenibles.

Exemples: Vam començar regulant el reciclatge, vam continuar establint mesures de reducció de residus ( usar carmanyoles, reduir l’ús d’envasos…) vam continuar establint mesures de com hem d’usar el paper ( intentar treballar per les dues cares del paper, regular les notes informatives una per família, estalvi en l’ús de la fotocopiadora i impressores…), ens plantegem mesures d’estalvi d’energia (apagar la llum quan sortim d’un espai que no utilitzarem, no malgastar aigua…),sociabilització de material escolar ( l’escola és qui té els materials d’ús freqüent: diccionaris, atles, tisores, pegaments…), ens hem adherit al pla de la reutilització de llibres de texts,….

El fet de ser Escola Verda ens ha portat cada any petites millores d’estalvi i sobretot una conscienciació a nens i mestres de coses que abans no feiem i ara les trobem normals. Consciènciació que a la vegada arriba a la família en coses tant sencilles com regular l’ús de l’aigua del WC o en apagar la llum quan surtim de l’habitació.

El fet de ser Escola Verda ens fa plantejar cada curs nous reptes i ens fa mirar una mica més enllà en el tema ambiental..

Quines eines utilitzeu per donar a conèixer el reciclatge als nens? (llibres de text, jocs, jornades culturals, etc.)

El treball diari de consciènciació crec que és el més important. És aquí on anem treballant els objectius marcats.

L’eina més important ha estat el fet d’encomanar diferents càrrecs en torns rotatius als alumnes de cada classe, per què de forma sistemàtica vagin realitzant les tasques de reciclatge, tancar llums…

Altres coses que acostumen a fer són: Plantada de l’arbre,Tallers de paper reciclat, Ús de vaixelles i material reciclatble a les festes, Visites a la deixalleria , Treball del Compostador….

Acostumem a participar en els Forum d’Escoles Verdes, on una serie d’alumnes i mestres aporten i recullen experiències.

Quina és la resposta dels nens en aquestes activitats?

La resposta és bona. La gran majoria s’il·lusionen i participa activament amb el projecte i les directius que marca cada mestre. Cal dir, que els nens i nenes de primària (3-12 anys) acostumen a fer el que l’escola diu.

Quin objectiu persegueixen aquestes activitats?

Conscienciació dels nens, mestres, famílies… de la necessitat de fer petites coses que puguin ajudar al medi ambient.

Quin grau d’implicació tenen els professors? I els nens?

Tots, mestres, nens monitores, conserge, senyores de neteja… formem part del projecte i és gràcies a l’implicació conjunta que les coses es poden arribar a fer, si no fos així el projecte no tindria sentit.

Creu que aquestes accions han fet que canviïn els hàbits socials a casa?

Grans canvis en els hàbits segur que no, però sempre arriba alguna cosa.

En Educació sempre treballes amb l’esperança que alguna cosa arriba i penses que les petites coses poden arribar a fer canvis.

Exemples de petits canvis familiars: Els alumnes han de portar l’entrepà de cada matí en una carmanyola en lloc d’embolicar-lo en paper d’alumnini ( Els alumnes d’Ed. Infantil i Cicle Inicial el 100% ve a l’escola amb carmanyola). S’ha de conservar el llibre de text ja que l’any que ve l’ha d’utilitzar un altre company . La majoria de famílies separen els residus ,si més no, el paper , vidre i envasos…

Quina és l’activitat més recent que s’ha dut a terme en aquesta escola?

L’activitats més importants que hem realitzat aquest curs 2008/09 és la sociablitizació de molts llibres de texts de Cicle Mitjà i Superior, amb un important desplegament logístic i econòmic per part de AMPA.

Rebeu ajudes per part de les administracions públiques? Quines?

Es reben algunes ajudes. Però a banda dels ajuts sempre es poden fer coses que poden tractar el tema medioambiental.

Entre els ajuts rebuts detacaria:

Per part de l’Ajuntament s’acostuma a subvencionar totes les sortides i tallers que siguin de caire medioambientals. També aporta tota la cuberteria reciclable (plats , envasos, coberts, toballons..) de la festa de final de curs, aquest any passat van ser 480 sopars.

Des de la Generalitat hem rebut una subvenció d’uns 2000€ per engegar la sociabilització de llibres.

Des del Centre de Recursos Pegagògic de l’Alt Camp tenim l’asessorament d’un tècnic que guia un seminari amb propostes i activitats que podem fer des de l’escola

Quines activitats preveieu que dureu a terme?

- Reciclatge de paper i envasos de forma sistemàtica.

- Mesures senzilles per estalviar llum i aigua .

- Estalvi de paper: Usar les dues cares del paper, repartir circulars i notes informatives per famílies en lloc de fer-ho per nen…

- Regular l’ús del paper d’alumni en els esmorzars.

- Taller de compostatge ( Treball amb els alumnes de Cicle Superior, que consisteixis en fer funcionar un compostador).

- Realització de diferents sortides medioambientals: Plantada de l’arbre, Visita a la Deixalleria…

- Assistir al Forum d’Escoles Verdes.

- Sociabilització de materials d’ús frequent: Diccionaris, atles, tisores,…

- Programa de reutilització de llibres en els alumnes de CM i CS.

- Utilització de la Vaixella Compostable a la festa de l’escola.

Imatges d’activitats dutes a terme per una escola verda

La llibreta verda i altres…

La Llibreta VERDA

Llibreta Verda curs 2007-2008

Llibreta VERDA del curs 2007-2008

La Llibreta VERDA és una eina pedagògica perquè els infants puguin treballar, a l’aula, l’anàlisi de les problemàtiques medi ambientals de la seva escola. Aquest material didàctic està adreçat al Cicle superior de Primària, s’edita cada curs de nou i s’il·lustra a partir dels dibuixos de l’alumnat.

Es fa un concurs de dibuixos en el qual cada escola aporta un dibuix, elaborat pels alumnes de Cicle Superior; el dibuix guanyador esdevé la portada i amb la resta de dibuixos s’il·lustra l’interior de la llibreta.

La llibreta es lliura a l’inici del curs escolar, per anar treballant dia a dia. A final de curs aquesta eina serà un recull de totes les situacions, decisions i accions medi ambientals que s’han dut a terme a l’escola.

A més, afegim aquí una sèrie de llibres  recomanats per involucrar als més petits en la cultura del reciclatge:

Capdevila Roser, Capdevila Carles. (2001). Les 3 bessones i les 3 erres. Ed. Icaria, Intermón i Cromossoma.

Alcántara Ricardo. (2003). Qui recull les caques del gos? Ed. Baula

Alcántara Ricardo. (2003). Qui fa servir les papereres? Ed. Baula

Ajuntament de Barcelona. (2003). Ecoauditoria dels materials i residus, guia per fer l’ecoauditoria al centre educatiu.

Ajuntament de Barcelona. (2005). El flautista d’Hamelín ve a Barcelona.

Equipo Mandrágora. (1997). Un tesoro en mi basura. Materiales curriculares para la educación primaria, secundaria y permanente de personas adultas. Libro del professorado.

Entrevista a Concepción Moya, Directora del CEIP Marià Fortuny de Reus

Per conèixer de més a prop les accions relacionades amb el reciclatge en concret i l’educació ambiental en general de les escoles que hem triat pel reportatge, vam decidir entrevistar-nos amb alguns professors. Us deixem amb la primera entrevista:

P:        L’educació ambiental és un punt important dins el vostre pla d’estudis?

R:        Bé, fins ara no ho havia estat, vull dir, que si que s’ha tingut sempre en compte, però crec que no estava tan reflectit en el que és el currículum. En canvi, avui en dia si que tot el que està relacionat amb les ciències de la natura està molt integrat en els plans d’estudi. Per tant, cada vegada se li dóna més importància; però no només això, sinó que dins mateix de l’escola també ens hem adonat de com és d’important l’educació ambiental, i jo crec que això també ha passar a nivell de societat, la societat s’ha conscienciat, cosa que ha motivat alhora que tots en siguem conscients.

 

I quina importància té el reciclatge en concret en aquesta escola?

En aquesta escola, com jo crec que es fa en quasi totes, es recicla sobretot paper. Nosaltres aquí, per iniciativa d’un professor, vam fer també reciclatge de paper d’alumini que és el material amb què els nens porten embolicats els entrepans i també hem fet reciclatge de piles. Més endavant es volia fer reciclatge de plàstic, però més que res reciclem paper, tot i que creiem que el reciclatge de plàstic és una bona iniciativa, perquè és un material que s’utilitza molt a les escoles. Estem pendents de la resposta de l’Ajuntament de Reus, que ens va dir farà cosa d’un any que sí que es promouria aquesta mena de reciclatge a les escoles. I el que sí que vam promoure nosaltres durant les jornades culturals de l’any passat va ser l’ús de la carmanyola en comptes del paper d’alumini com a forma de dur l’esmorzar. Es tracta d’introduir nous hàbits en els petits, de parvulari a cicle inicial, i fer-los entendre que utilitzar la carmanyola significa un estalvi considerable de paper.

(La secretaria del centre, Judith Pedrola, explica que els alumnes de primària compten a classe amb tres contenidors- matèria orgànica, plàstic i paper- implantats arran de la Setmana Cultural del curs 2007-2008, dedicada al Medi Ambient).

 

Quines eines són les que utilitzeu per donar a conèixer el reciclatge als nens?

Doncs, com hem dit abans, els llibres de text cada vegada introdueixen més aquesta sensibilitat per la preservació del medi ambient, però, a més, nosaltres vam celebrar l’any passat unes Jornades Culturals dedicades al Medi Ambient. I comences un any, fent les Jornades Culturals, i ja és com l’inici d’alguna cosa, perquè penses que si ja has posat un gra de sorra, per què no continuar? I aleshores, a partir d’una iniciativa que potser es plantejava com una activitat més, es comença a establir una major consciència a l’escola.

 

I quan vosaltres plantegeu aquestes activitats, quina és la resposta dels nens?

Molt bona! Molt bona! A vegades el problema potser és dels grans i no tant dels nens, que ens costa ficar-nos-hi, tot i que jo crec que és potser perquè no tenim prou mitjans, com ara papereres totalment adaptades, etc.

 

Quin és l’objectiu que perseguiu amb aquestes activitats?

Bé parlant de les Jornades Culturals que vam fer l’any passat, el tema era el medi ambient, de manera que nosaltres vam pensar què podíem fer pel medi ambient i vam pensar que un dels punts més importants per conservar el medi ambient era el reciclatge. És a dir, “reciclatge per què? Per què ens serveix el reciclatge per preservar el medi ambient?”. Volíem donar a conèixer el reciclatge als nens com una eina, un hàbit que permet contribuir a la millora del medi ambient. Si els nens veuen que a l’escola el paper ha d’anar a la paperera de paper i les ampolles de plàstic al contenidor del plàstic, després, aniran a casa i també ho faran, ja no llançaran tota la brossa en una sola bossa. Es tracta d’aconseguir que el reciclatge sigui un hàbit totalment natural i que la cosa estranya sigui no reciclar. A mi ja no em passa pel cap no reciclar!

 

Quin grau d’implicació tenen els professors en aquestes activitats?

Molt alt. Quan van fer aquestes jornades per exemple, com que és un tema d’interès comú, encara s’hi van implicar més.

 

L’activitat més recent que heu dut a terme en relació al reciclatge o en l’educació ambiental en aquesta escola van ser les Jornades Culturals del 2008. Us heu plantejat dur a terme més activitats a llarg termini?

De moment el que si que ens plantegem és continuar amb el que vam iniciar durant la Setmana Cultural. Bé, més que continuar, ampliar tot el que hem fet. Més que res perquè l’any passat tot el que vam fer va estar concentrat molt durant aquella setmana i ara el que fem és generalitzar-ho.

 

Sabeu què són les escoles verdes?

Una mica per sobre, ho hem vist alguna vegada a la pàgina d’xtec (Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya).

 

Bé, són centres educatius que per la seva tasca a favor del medi ambient i pel seu treball constant en pro de l’educació ambiental han estat distingits amb el certificat d’escoles verdes.

Us heu plantejat demanar de ser escola verda?

A nivell d’Equip Directiu sí, però primer ens caldria la col·laboració de tots els companys del centre, que no sigui només una qüestió esporàdica, perquè hi ha d’haver un treball constant darrere. Ens agrada la idea d’anar més enllà d’unes simples Jornades Culturals, però hi ha d’haver molta implicació, ha de ser un acord de tota l’escola i les activitats relacionades amb el reciclatge han d’estar coordinades entre elles. El que no pot ser és que es treballi per exemple amb l’ús de la carmanyola a Infantil i s’abandoni el tema a Primària.

 

Rebeu ajudes de l’administració en relació a l’educació ambiental?

De moment no. Sí que porten tot el tema del reciclatge de paper, però fora d’això res més. Una vegada la Cap d’Estudis i jo vam veure una campanya promoguda pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya que donava contenidors per les escoles i en vam demanar uns quaranta. Recordo que vam pujar les dues a Reus amb els nostres cotxes carregats de les papereres per l’escola. Però fora d’això, no s’ha fet cap altra campanya institucional relacionada amb les escoles. I crec que sí que l’Ajuntament està implicat en tot el que fa referència a l’educació ambiental dels ciutadans, però aquestes campanyes no arriben a les escoles. I les escoles són el més important! Perquè tots els nens saben on va el paper, el vidre i el plàstic, però sí es troben amb què els contenidors són presents a la ciutat, però a l’escola no, què han de fer? Moltes vegades ells es pregunten: on ho deixem això?

 

 

 

El Bosque, una Herramienta para la Educación Ambiental

Us deixem amb un article de Ricard Estrada i Arimon Gerent, que ens parla de la importància de l’ensenyament de l’educació ambiental a les escoles.


Resumen:

La educación ambiental es algo muy complejo, pero de todos modos lo que es claro es que el bosque y lo forestal participan de una manera protagonista.

Al ser la sociedad urbana la mayor demandante de un servicio medioambiental de los bosques, se plantea la necesidad de que los escolares conozcan realmente el bosque y todas las funciones que estos efectúan en beneficio de la sociedad.

En esta ponencia se ha hecho una revisión histórica de lo que ha sido y de donde ha surgido la educación ambiental, señalando sus objetivos, como son el sensibilizar y concienciar a los grupos sociales sobre el medio.

Por último, para dar una visión práctica en el terreno, se ofrece un ejemplo práctico, el del Centro de Educación Ambiental de Gallecs, explicando en detalle sus objetivos y funcionamiento.


La Escuela Moderna, pilar de la conceptualización del medio natural en la educación.

Hablar hoy de educación ambiental es algo complejo, tanto por su temática como por el gran compendio de información que puede abrigar el sustantivo ambiente, con todo estaremos más o menos de acuerdo que en esta temática el bosque y lo forestal participan de una manera muy protagonista.

La definición de Educación Ambiental es compleja y para acotar todo su contenido nos ha parecido interesante la que citan: Cañal, García y Porlán. “Educación Ambiental es el proceso en el curso del cual el individuo va logrando asimilar los conceptos e interiorizando las actitudes mediante las cuales adquiere las capacidades y comportamientos que le permiten comprender y enjuiciar las relaciones de interdependencia establecidas entre una sociedad, su modo de producción, su ideología y su estructura de poder dominante y su medio físico (natural) para actuar en consecuencia con el análisis efectuado”.

¿Como nace la educación ambiental? Podemos afirmar que es la respuesta educativa ante la toma de conciencia de la sociedad en los conflictos medio ambientales y alimentarios de la segunda mitad del siglo XX, los cuales se agudizan y ponen en peligro la supervivencia del planeta, pero su origen no es de nueva creación hasta el año 1.970, los programas educativos oficiales se fundamentaban, anteriormente, en métodos basados en los libros, la transmisión oral pasiva y como máximo con carteles que grafiaban mapas o elementos de las ciencias naturales, en extrañas ocasiones se salía del recinto escolar para hacer una acción formativa. En consecuencia podemos decir que la educación era muy intelectualista. Este modelo empieza a cambiar muy lentamente hacia los años 70, que es cuando empiezan a celebrar los primeros congresos y conferencias mundiales en Educación Ambiental, entre otros acontecimientos debo citar el Seminario Internacional sobre Educación Ambiental, 1.975 de Belgrado o el Congreso Internacional UNESCO – PNUMA sobre Educación y Formación Ambiental, 1.987 de Moscú, anteriormente se habian hecho reuniones internacionales sobre esta temática en París (1.970) y en Estocolmo (1.972).

Tampoco puedo dejar de mencionar, en esta comunicación, los orígenes de esta temática educativa en España. Los precedentes educativos ambientales se inician con Institución Libre de Enseñanza (1.880), la Escuela Moderna de Francesc Ferrer i Guardia, la Escola del Bosc de Rosa Sensat y la Escola d’Estiu de 1.914 de Sitges.

Como hemos podido ver, pues, en los años finales del siglo XIX y los primeros años del siglo XX, es cuando se construye el ideario ambientalista, tampoco es ninguna novedad, son los años en que el pensamiento evoluciona y los idearios que han marcado los procesos políticos más recientes están sustentados en las corrientes ideológicas del siglo XX. Aquellos fueron los años en que la industrialización hace presencia en un mundo económico muy basado en el sector primario y el analfabetismo.

No obstante, la presencia más dinámica de la educación ambiental en las aulas no hace su aparición hasta los años 60 – 70 del siglo pasado, tanto en el Reino Unido (1.968 Consejo para la Educación Ambiental) como en España, ya a finales de los años 70, en concreto en 1.977 se crea la primera escuela de la naturaleza en Can Lleonart, en el Parque Natural del Montseny a instancias de la Diputación de Barcelona.

La educación en la naturaleza, como se ha visto, es una acción que viene desarrollándose desde hace más de un siglo con más o menos incidencia en los sistemas educativos y con más o menos presencia en los programas curriculares de los centros de enseñanza. Con todo, las referencias sobre este tema son hoy muy presentes entre el gran público, sobrepasando así, el ámbito de las escuelas o los centros educativos.

Los objetivos de la educación ambiental son: incidir en las personas y en los grupos sociales en que adquieran sensibilidad y consciencia sobre el medio, que lo comprendan tanto parcialmente como en su totalidad, que tomen interés para que puedan participar activamente en su protección y mejora, que tengan capacidad de evaluación en función de los factores ecológicos, políticos, económicos, sociales, estéticos y educativos.

Un referente pedagógico que se sustenta en la naturaleza: Francesc Ferrer i Guardia

El pedagogo catalán Ferrer i Guardia (1.859 – 1.909) enlaza su ideología con las bases del anarquismo de finales de siglo XIX, es uno de los fundadores del movimiento pedagógico llamado la Escuela Moderna, el cual se basa en hacer de cada mujer y de cada hombre un ser consciente, responsable y activo, capaz de determinar su voluntad por su propio juicio, asesorado por su propio conocimiento, más allá de las consignas y las propagandas. Esta concepción educativa se contrapone a la corriente reinante en el momento: la enseñanza científica y racional conceptualizada con el criterio de avant la lettre.

El movimiento educativo de Ferrer i Guardia, tiene algunos seguidores como el educador cooperativo francés Celestin Freinet.

El método pedagógico se apoyaba en los juegos, los paseos y las excursiones, así como la ausencia de verdaderos exámenes, los cuales, se sustituían por Souvenirs d’amitié, valoración permanente del estudiante. Las líneas de trabajo fundamentales eran la educación de y para la salud, la higiene y el eugenismo. En lo referente a la educación popular, la sensibilidad por el ecologismo y el equilibrio hombre/naturaleza eran los elementos base de la Escuela Moderna, de hecho, estos también son los puntos de conexión con el pensamiento libertario, los cuales impregnaban el ideario escolar.

El movimiento de la Escuela Moderna, fue combatido por el conservadurismo y hoy podemos decir que muchas de sus propuestas están superadas, pero debemos destacar su aportación, válida actualmente, respeto al descubrimiento de los valores naturales y de la naturaleza en la educación escolar. El bosque y el mundo forestal eran la base de su trabajo ecológico, el cual hacía posible aplicar e interrelacionar el alumno con los valores naturales.

La educación ambiental y el ámbito de su desarrollo

En los últimos veinte años, han aparecido diferentes ofertas de equipamientos educativos pensados exclusivamente para la educación ambiental, vinculados a la labor educativa referenciada al medio natural, en sentido amplio. Los más comunes son:

  • Granja-escuela: están situadas en zonas rurales y tienen su principal sentido y función el acercar el mundo rural (agricultura, ganadería, bosque) al alumno que procede de un medio urbano, el cual desconoce el funcionamiento del sector primario y la gestión de este medio.
  • Itinerarios ecológicos: son recorridos más o menos señalizados por la naturaleza y que sirven para descubrir la gea, la flora y la fauna de la zona visitada.
  • Aulas de la naturaleza: son equipamientos situados en la naturaleza dedicados al estudio de la flora y la fauna, suelen estar equipados con un pequeño laboratorio para facilitar las actividades de descubrimiento del medio natural.
  • Centros de interpretación: es la oferta medio ambiental de los parque naturales o espacios protegidos y cumplen la función de informar al visitante de las características naturales y humanas del territorio, objeto de protección. Estos recintos están dotados de una sala polivalente, exposiciones con materiales de la zona, publicaciones relacionadas con el entorno y también de audiovisuales que ilustran de un modo muy didáctico la relación del medio y en general la relación del hombre con éste.

Aunque, también se hace educación ambiental en las escuelas-taller medioambientales, en los museos de ciencias naturales y en los jardines botánicos, pero esto es otra cuestión. No obstante, no puedo dejar de lado la tarea educativa que han realizado en el pasado y en la actualidad los educadores del mundo juvenil vinculado al excursionismo, al movimiento boy scout o al de los centros de ocio o esparcimiento.

Las escuelas y los programas

Un referente histórico, en la primavera de 1.914, se abrió en Barcelona por primera vez en España una escuela con el nombre “Escola del Bosc”, se ubicó en la montaña de Montjuic, en el mismo sitio donde se realizó la Olimpiada de 1.992. La Escola del Bosc, fue un hito en la formación al aire libre, su método pedagógico se basaba en la “educación integral”, sobrepasando los conceptos estrictamente pasivos de los libros. Tenia dos secciones una para las niñas, cuya directora fue Rosa Sensat y la de los niños el señor Antolí Monroy. Estos pedagogos que dejaron un buen substrato educacional entre los alumnos. Los abatares históricos y la política hicieron que en los años treinta se tuviera que cerrar, por aplicar criterios educativos muy progresistas para la época. Hoy, todavía queda el recuerdo de aquellas buenas prácticas educativas, tan avanzadas para su tiempo.

En otro orden de cosas, debemos describir algunos programas de referencia que unen la didáctica y el bosque. Los dos ejemplos que vamos a citar, muestran el interés que representa la educación ambiental tanto a nivel internacional como en el ámbito regional. En ésta dirección no podemos ocultar el buen programa que representa Bosques Futuros, fomentado por la FAO. Es de hecho un programa específico, tratado con sentido direccional, en el que se teje el bosque, la didáctica y los conocimientos básicos del ecosistema forestal, es un paquete educativo específico de un gran valor y de una aportación importante al campo educativo.
(http://www.fao.org/FORESTRY/fon/fonp/cfu/pub/earthbird/eb_00_s.stm)

También podemos citar el programa “Escoles Verdes”, el cual se desarrolla en Catalunya. Su objetivo es incidir en la aplicación de la Agenda 21 en las escuelas, es una iniciativa que también utiliza el bosque y el medio forestal como medio instrumental para la educación.
http://gencat.net/mediamb/ea/eu)

Un ejemplo práctico: El Centro de Educación Ambiental de Gallecs

El Centro de educación ambiental de Gallecs, es una iniciativa nacida desde la administración local, Ayuntamiento de Mollet del Vallès.

Los criterios de trabajo del CEAG, se basan en la educación ambiental como herramienta de cambio para el alumno y el arrelamiento de las personas en el territorio. Estos ejes se corresponden con las propuestas recogidas en los diferentes documentos internacionales, tales como, la Agenda 21 de la Convención de Río de Janeiro de 1.992 entre otros (PNUMA – Programa de Naciones Unidas para el Medio Ambiente) o el WWF (Fondo Mundial para la Naturaleza).

Desde la administración local, es fácil y habitual dar respuesta a los temas de la educación ambiental con campañas sobre la contaminación o sobre los excesos de residuos de la sociedad urbana. Este no es el caso que nos ocupa, con la apuesta de la creación del CEAG se da protagonismo preferente al descubrimiento de la naturaleza no ya como elemento de consumo sino como elemento transversal en los programas de centro, o del grupo-clase. Es también una cuestión a considerar básica de este centro, la vinculación de las personas que lo trabajan, las cuales es conveniente que entren e interpreten el contenido y los valores del territorio y de la naturaleza que radica en él. En definitiva, el tejido de los contenidos, los valores, las actitudes, los comportamientos y las normas, es el que hace posible la conexión entre lo natural, lo cultural y lo social.

Para que se pueda llevar a buen fin la propuesta educativa, es necesario que ésta responda a la dinámica y a los criterios reglados en la normativa educativa y también es conveniente que haya una buena relación con las asociaciones de la sociedad civil (centros de montañismo, grupos sociales, juveniles o centros equivalentes). Todo ello favorece a la complicidad para el mensaje y los conocimientos medioambientales se introduzcan en los idearios de las personas (jóvenes o adultas) que utilizan esta oferta educativa para los cuales está pensada.

Los objetivos básicos del centro son:

  • Ofrecer un servicio de educadores especializados en la temática del medio forestal, del medio agrícola, del clima, del agua, del paisaje, de la fauna y de la flora.
  • Diseñar propuestas de formación del profesorado para grupos de educación en el tiempo de ocio, tanto para jóvenes como para el público en general.
  • Poner a disposición de los grupos y de los individuos una infraestructura básica como complemento de las actividades.
  • Creación de material didáctico.

El ámbito de incidencia poblacional, es sobre unas 500.000 personas, puesto que Gallecs se ubica en el área metropolitana de Barcelona y es en consecuencia un espacio con una fuerte presión urbana, de aquí el atractivo de esta oferta educativa respecto a su ubicación y por la conexión con el transporte público.

El territorio de Gallecs tiene una extensión de unas 600 Ha., de las cuales el 25 % es forestal, los bosques son de propiedad pública y están clasificados de Utilidad Pública, ello hace que la gestión se desarrolle de acuerdo con un Plan Técnico de Gestión Forestal. La vegetación es la característica de los bosques mediterráneos, Quercetum ilicis gallo provinciale, los árboles principales son: la encina Quercus ilex L. y el pino carrasco, Pinus halepensis Will.

Los elementos del trabajo educativo, se basan en el descubrimiento e identificación y caracterización de las especies y de las comunidades, al mismo tiempo se nos permite analizar las relaciones entre ellas y el medio. Es una buena zona para estudiar las sucesiones ecológicas, las transformaciones antrópicas y la biodiversidad de las diferentes comunidades vegetales. Hay algunas pequeñas áreas en las que encontramos especies de ribera como el álamo Populus alba, L.

Además de los trabajos de identificación, se trabaja en acciones educativas, y en el estudio de la fauna, tanto la terrestre como la avifauna. En Gallecs nidifican más de 60 especies y tienen su hábitat en alguna época del año más de 120 especies. Es una zona de refugio para las poblaciones migratorias.

Los temas que se trabajan que tienen una relación con el bosque dan respuesta a estos enunciados:

  • El bosque, un ecosistema. El bosque, como funciona. Las plantas y la luz. El bosque y el aire. El bosque y el agua. El bosque y el suelo. Los árboles protagonistas del bosque. El bosque y el paisaje. El bosque, un recurso renovable. El aprovechamiento tradicional del bosque. La silvicultura. El trabajo en el bosque, hoy. El incendio forestal. El uso social del bosque. La tierra y los bosques.

Se han elaborado unos documentos, guías de campo, cuadernos de campo y carpetas, así como unos carteles indicativos de las principales especies vegetales y animales. También existe el cuaderno guía para el profesor.

Para hacer más gráfica esta comunicación, quiero aportar a modo de ejemplo uno de los cuestionarios que deben realizar los alumnos en una de estas clases en el medio forestal. En la unidad: História de un árbol.

“El crecimiento de un árbol está condicionado por diferentes factores externos: disponibilidad de agua, de luz y de nutrientes, accidentes (un incendio, un relámpago, una herida, …….), enfermedades, etc. Todo esto queda “escrito” en el interior de su tronco. Si analizamos detenidamente los anillos de crecimiento, podremos deducir fragmentos de la historia de un árbol”.

Material:

  • Secciones limpias de troncos de árboles
  • Papel fino
  • Papel de calca
  • Papel milimetrado
  • Folio

Intrucciones:

1.- Contar los anillos de crecimiento. De esta manera se puede deducir la edad de vuestro árbol cuando lo cortaron.

2.- Observar detenidamente vuestra sección del tronco y detectareis irregularidades en el crecimiento.

3.- Coger el papel fino y copiar el perímetro del tronco y algunos de sus anillos (que os servirán de referencia). Copiar también aquellas irregularidades o marcas que os llamen la atención.

4.- Calcar esto en un folio normal, indicando a que anillo corresponde cada irregularidad.

5.- Intentar interpretar cada una de estas marcas. Os será útil consultar el texto de teoría.

6.- Coger papel milimetrado y medir el ancho de todos los anillos. Poner los resultados en una tabla.

7.- Con los resultados anteriores, realizar una gráfica.

8.- Ahora, medir el diámetro que tenia el árbol cada año de su vida. Anotar los resultados en una tabla.

9.- Con los resultados anteriores, realizar una gráfica.

10.- Repetir el proceso con otra sección.

Preguntas:

A.- Observar la sección del tronco y contestar:

a) ¿Este árbol crecía igual por todos los lados?
b) ¿A que puede ser debido?

B.- Observar la gráfica del punto 7 y contestar:

a) ¿Qué año creció más?
b) ¿Qué año creció menos?

C.- ¿ Cuales de los árboles estudiados son de crecimiento rápido y cuales son de crecimiento lento?

A modo de conclusión:

1.- El bosque y lo forestal son elementos básicos para una educación integral del individuo.

2.- La educación y la pedagogía iniciada por la Escuela Moderna, iniciada a finales del siglo XIX y a principios del siglo XX muestra los elementos naturales como una herramienta básica para la formación del individuo.

3.- Los criterios educativos modernos reconocen la necesidad de introducir en los programas formativos los conceptos medioambientales, y los temas forestales son una pieza importante de esta educación transversal.

4.- La disponibilidad de material didáctico específico hace posible que la población estudiantil y el público en general, pueda acceder al conocimiento de la Naturaleza, del bosque y de su desarrollo.

5.- Existe una oferta aceptable de equipamientos y de referencias bibliográficas para trabajar la educación medioambiental en el ámbito forestal en Europa.